El dia de la Pentecosta, Pere es posà dret amb els onze, alçà la veu i digué a la gent: «Tot el poble d’Israel ha de saber sense cap dubte que aquest Jesús que vosaltres vau crucificar, Déu l’ha constituït Senyor i Messies.»
En sentir això, es van penedir de tot cor, i deien a Pere i als altres apòstols: «Germans, digueu-nos què hem de fer.»
Pere els va respondre: «Convertiu-vos, i que cadascun de vosaltres es faci batejar en el nom de Jesús, el Messies, per obtenir el perdó dels pecats. Així rebreu el do de l’Esperit Sant, ja que la promesa és per a vosaltres i els vostres fills, i per a tots aquells que ara són lluny, però que el Senyor, el nostre Déu, cridarà.»
Pere continuava confirmant això mateix amb moltes altres paraules i els feia aquesta recomanació: «Aparteu-vos d’aquesta gent innoble.»
Els qui acceptaren la predicació de Pere es feren batejar, i aquell dia s’afegiren a la comunitat unes tres mil persones.
Ac 2,14a.36-41
Salm Responsorial
R. El Senyor és el meu pastor,
no em manca res.
El Senyor és el meu pastor,
no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em mena al repòs vora l’aigua, i allí em retorna.
Em guia per camins segurs per l’amor del seu nom. R
Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res |
perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor,
m’asserena i em conforta. R
Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m’heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa. R
Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor
m’acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys a la casa del Senyor. R |
Sl 22,1-3.4.5.6 (R.: 1)
Lectura de la primera carta de sant Pere
Estimats:
Si després d’obrar bé us toca sofrir, i ho suporteu amb paciència, això sí que té mèrit davant de Déu. Aquesta és la vostra vocació, ja que també Crist patí per vosaltres, i així us deixà el seu exemple perquè seguiu les seves petjades. «Ell no obrava amb violència ni tenia mai als llavis la perfídia.»
Quan l’insultaven, no responia insultant; quan el turmentaven, no responia amb amenaces; sinó que confiava la seva causa a aquell que judica amb justícia.
A la creu, ell «portà» en el seu cos «les nostres culpes», perquè no visquem com a pecadors, sinó com a justos. «Les seves ferides ens curaven.»
Tots vosaltres «anàveu errants com un ramat que es dispersa», però ara heu tornat a aquell que és el vostre pastor i guardià.
1Pe 2,20b-25
Lectura de l'evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús parlà així:
«Us ho dic amb tota veritat: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre o un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: el guarda li obre la porta, i les ovelles reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom, i les fa sortir.
Quan té a fora totes les seves, camina al davant, i les ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu.
Però si és un estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.» Jesús els parlà amb aquest llenguatge, però ells no entengueren què volia dir.
Jesús continuà: «Us ho dic amb tota veritat: Jo soc la porta de les ovelles. Tots els qui havien vingut abans que jo eren lladres o bandolers, però les ovelles no en feien cas. Jo soc la porta. Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges.
Els lladres només venen per robar, matar i fer destrossa. Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.»
Jn 10,1-10
"Jesús és el bon pastor que dona vida per les ovelles"
Tots entenem la imatge del pastor i les ovelles. Jesús la fa servir per definir la seva figura: Jo soc la porta de les ovelles. A través d’aquesta porta podem arribar a la salvació: Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill i trobaran pasturatge. Jesús és el veritable pastor: Les ovelles reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom. El que vol el pastor no és el que desitgen els lladres i els bandolers: Els lladres només venen per robar, matar i fer destrossa. En canvi Jesús vol la salvació i la vida: Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida i en tinguin a desdir. Jesús no ha vingut a aprofitar-se de les ovelles com havien fet els dirigents jueus de la seva època. Jesús no explota les ovelles, al contrari es posa al seu servei, dona la seva vida per elles, les coneix individualment amb un coneixement amorós.
Nosaltres, com ovelles de Déu, som coneguts i estimats personalment per Jesús: Si el seguim, si passem per ell trobarem la vida, la salvació, la felicitat plena. Però avui, en aquest diumenge del Bon Pastor, se’ns demana a tots els pastors de l’Església (d’alguna manera ho som tots, però especialment els sacerdots) que coneguem les ovelles, que les estimem, que les portem a la vida; que coneguin i estimin Jesucrist perquè a través d’ell arribin a la vida, a l’autèntica vida. No podem ser lladres o bandolers que es preocupen només dels seus propis interessos.
Per això a la primera lectura veiem com la gent preguntaven: Digueunos què hem de fer, com trobarem la vida. La resposta és clara: Convertiu-vos i que cadascú es faci batejar en el nom de Jesús, per obtenir el perdó dels pecats. En ell trobem la salvació. I Pere ens recorda: Tots vosaltres anàveu errants com un ramat que es dispersa, però ara heu tornat a aquell que és el vostre pastor i guardià. Però seguir Crist pastor, és agafar també la nostra creu, com va fer ell: Crist patí per vosaltres i així us deixà el seu exemple perquè seguiu les seves petjades.
Mn.Jaume Pedrós
Música Sacra
Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.
La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.
|
